Lletra: Tomàs Biscamps – Música: Rafael Parellada – Creació: Assumpció G. Parreño
I Ahir a les set del dematí gros aldarull pel carrer Gran feien les colles tot anant a l'Aplec de Sant Medir El meu promès que capità és de la colla dels Tibats feia més goig que tots plegats i com me vaig estarrufar. Al contemplar-lo fit a fit va correspondre amb galanor tirant-me al punt aquesta flor que tendra guardo sobre'l pit doncs com el goig ahir fruït no s'ha marcit. M'enamora aquest xicot m'entusiasma sobretot per la tropa que fa quan muntat dalt del cavall va dient altiu el gall amb la brida a la mà ¡Ale, ale, ale, ale, ale! ¡Brillante! tot fent-lo trotar. II Darrera d'ell, la mare i jo amb el xarret de l'oncle Pi, vàrem fer cap a Sant Medir, dels meus amors el bon patró. Vora una font vam fer l'arròs, sota d'un pins vàrem brenar, prop de l'ermita vam ballar fins a quedar rendits els dos. Més tard gosàrem de debò pels encontorns de Sant Medir, i collint brots de romaní, vam segellar amb un llarg petó nostra vehement estimació que ja és passió. A la tornada III Van agrupar-se al fer-se fosc tots els romers que hi havia allí; i junts deixàrem Sant Medir, els dos mirant encara'l bosc. Dalt de cavall anava ell, jo amb el xarret, al seu costat; sent dels "Tibats" el més tibat, ningú dels dos cabia en pell, les dones deien: "Quin minyó! serà ditxosa que l'haurà", o jo, per mi, vaig exclamar "La qui l'hagut he sigut jo, si es que no muda d'intenció; que crec que no". A la tornada.