www.cuplets.cat

info@cuplets.cat

L’ENTERRO DE LA SARDINA

L’ENTERRAMENT DE LA SARDINA

1920

Lletra: Joan MisterioMúsica: Càndida Pérez MartínezIntèrprets: Adria RodiGoyita

I
Vam anar-la a enterrar el Dimecres de Cendra,
i a la colla, està clar!, part en Pere hi va prendre.
Amb el seus ulls petits curt de vista semblava;
prô ell, en canvi, de dits ser molt llarg em provava.
Amb dos cistells, per la dreçera,
a Montjuïc pujava jo amb ell de bracet,
deixant els pares endarrera,
mentre cantava, amb veu de xantre, així en Peret:

Tornada
Cantem, cantem el goig que l'amor dóna
quan s'entrellacen amb fe dos cors, amb fe dos cors;
cantem, prô reposem alguna estona,
per fer-nos, vida, petons ben forts.

II
Als Tres Pins vàrem fer una gran costellada,
bo i clavant-nos també una bona esqueixada.
Amanida per mi, de salada tant n'era,
que en Peret em va dir: - Sí que en tens de casera! -
Quan els cistells ja buits deixàrem,
el meu promès ens va fer anar a la Font del Gat,
cantant allà, mentre ballàvem
al so d'un piano de maneta enrogallat:

Tornada

III
En tornar, cap-al-tard, d'enterrar la sardina,
contemplàrem el mar, cantant tots la "Marina".
En entrar al Poble-sec veia jo les estrelles,
exclamant: - Segons crec, m'han fet mal les costelles. -
I em va dir el meu: - No has d'apurar-te;
si les costelles et fan mal jo t'hi faré
un bon massatge per curar-te.-
I per convence'm, el gran trapella em va fer:

Tornada

© 2024 www.cuplets.cat

Autor Anders Norén