Lletra: Joan Misterio – Música: Càndida Pérez Martínez – Intèrprets: Adria Rodi
I Vam anar-la a enterrar el Dimecres de Cendra, i a la colla, està clar!, part en Pere hi va prendre. Amb el seus ulls petits curt de vista semblava; prô ell, en canvi, de dits ser molt llarg em provava. Amb dos cistells, per la dreçera, a Montjuïc pujava jo amb ell de bracet, deixant els pares endarrera, mentre cantava, amb veu de xantre, així en Peret: Tornada Cantem, cantem el goig que l'amor dóna quan s'entrellacen amb fe dos cors, amb fe dos cors; cantem, prô reposem alguna estona, per fer-nos, vida, petons ben forts. II Als Tres Pins vàrem fer una gran costellada, bo i clavant-nos també una bona esqueixada. Amanida per mi, de salada tant n'era, que en Peret em va dir: - Sí que en tens de casera! - Quan els cistells ja buits deixàrem, el meu promès ens va fer anar a la Font del Gat, cantant allà, mentre ballàvem al so d'un piano de maneta enrogallat: Tornada III En tornar, cap-al-tard, d'enterrar la sardina, contemplàrem el mar, cantant tots la "Marina". En entrar al Poble-sec veia jo les estrelles, exclamant: - Segons crec, m'han fet mal les costelles. - I em va dir el meu: - No has d'apurar-te; si les costelles et fan mal jo t'hi faré un bon massatge per curar-te.- I per convence'm, el gran trapella em va fer: Tornada