HISTÒRIA CATALANA DE CARAMELLES
1920
Lletra: Rossend Llurba i J. Lito – Música: Càndida Pérez Martínez – Intèrprets: Goyita
I Quan petita, en el balcó de casa seva escoltava una cançó plena d’amor que llençava amb dolça veu la caramella i tenia de fa temps gravada al cor. Pró tot passa, i desseguida l’enyorança va sentir-ne d’aquell cant tan agradós que viví solament amb l’esperança d’escoltà una altra vegada el to amorós. La cançó que l’enterní amb bell ritme deixa així: Tornada Surt al balcó, Plena d’amor, Nineta hermosa, I escolta amb goig Les dolces notes D’aquest cant. Pensa que som la joventut I la tenim d’aprofitar... Qui sap si l’any que ve hi podrem tornar! II Transcorriren alguns anys i la donzella D’un corista de “L’Euterpre” es va prendar, I per Pasqua a son balcó la Caramella Son promés amb els companys anà a cantar Amorosa recordà la veu galana Que de nena son esprit tan féu sentir I amb deliri, la cistella sobirana De petons pel seu cantaire va guarnir. I escoltava amb foll amor La tonada del seu cor: (A la tornada) III Passà el temps i una altra nit tota estrellada Va sentir el seu carrer forta remor; Era el coro de “L’Euterpe”, pró hi faltava Aquell jove que estimava amb tant d’amor. I plorosa, va observar, pobra donzella, Que la veu que en altre temps la feu somnià No cantava aquella nit la Caramella Perquè el Déu de l’infinit se l’emportà. I tancant son finestró No volgué oir la cançó: (A la tornada)