Intèrprets: Esther Gumà
Podeu consultar també LA INSTITUTRIZ
I En un col·legi pensionista vaig criar-me i allà vaig rebre distingida educació prô com que sola i sens recursos vaig quedar-me d'institutriu vareig cercar col·locació. Un viudo ric i amb molt bon ús va encarregar-me amb serietat les seves filles educar, i al mateix temps, el bon senyor va demanar-me amb intenció que li ensenyés a conjugar el verb estimar. Refrà Ai, Déu meu, tanmateix que exposada és la vida de la institutriu, fàcilment s'entrebanca si bada i pot caure si no fa el cap viu. II Enfuriasmada en veure jo el que ell volia, estava a punt de dar un bolet al meu senyor, prô no ho vas fer perque em va dir amb salameria - No tinguis por que jo no duc mala intenció. Per no tenir la necessària picardia de llurs paraules jo no vaig desconfiar i aprofitant ell l'ocasió va lograr el molt conquistador que li ensenyés a conjugar el verb estimar. Al refrà III Sent el meu amo tal passió desenfrenada que sempre busca i aprofita l'ocasió de que, distreta, pugui dar-me una abraçada per demostrar palpablement la llur passió. Ahir a la nit, com que jo sóc tan descuidada me vaig deixar l'habitació sense tancar i va ficar-s'hi el meu senyor i em demanar en l'habitació que li ensenyés a conjugar el verb estimar. Al refrà. Publicat a: Papitu 10 maig 1916