PARÒDIA
I
Quan vaig baixar del poble
per entrâ a servî,
un "caloio" mol guapo
es va prendar de mi.
Com té les mans molt llargues
i n'és força trempat,
molt prompte amb ses paraules
en tingué el cor robat.
Les "raspes" de l'escala
no ho poden pas paï
i ara, mentre festejo
cantar les sento així:
(Música, sense lletra, de la cançó popular "Marieta de l'ull viu".)
Tornada
A totes les engego a la...Bordeta,
i penso amb el soldat de nit i dia,
i encar que ens excedim,
sempre que junts sortim,
amb ell, amb alegria,
me'n vaig cap a cân Prim.
II
El meu soldat du coses
que em plauen de veritat,
i pocs com ell se'n troben
que estigui sempre armat.
Un jorn caig demanar-li
un record, i amatent
l'arma es tragué, donant-me
la beina tot content.
I, és clar: en sapiguer-ho
les "raspes" del veïnat,
com són tan envejoses,
no paren de cantar:
(Música i tornada)
III
El meu soldat fa dies
està molt capficat,
doncs diu que jo poc guanyo
i està el tabac molt car.
Vol donar-me carrera,
i amb gran desinterès
vol fer-me entrar de dida,
que diu que guanyen més.
Pel celobert les "raspes",
en sapiguer això,
em canten cada dia
la mateixa cançó:
(Música i tornada)
Lletra publicada a:
PAPITU
Any XIV - Núm. 621
Barcelona, 9 febrer 1921