Lletra: Faust Casals – Música: Vicente Quirós – Intèrprets: Pilar Alonso
I Vaig casar-me amb en Rossendo i al sortir del casament ¡està clar! vam fer nosaltres lo que fa tota la gent. Com és llei en nostra terra vam anar a Montserrat perquè es diu que el que no hi puja no pot ésser ben casat, i al marit impacient pel camí ja li vaig tenir de dir: Tornada Rossendet, Rossendet, espera't que esperant les hores et seran més dolces i felices Si pots estiga't quiet Rossendet que hi ha més dies que llangonisses. II Arribats a la muntanya, sense espera'l meu marit, va buscar un aposento per poguer passar la nit. ¿Quina celda vol? el frare li va dir, y ell contesta: Mentre'ls dos hi poguem cabre la que vulgui; ¡tant me fa! i amb veu baixa, per dissimular, jo li vaig recomanar: A la tornada III Visitarem Sant Geroni Sant Miquel i Sant Joan, i els camins més tortuosos li agradava anant buscant. Recordant aquell viatge, l'espòs meu ara en sol dir: - Mira tú si va agradar-me que'l voldria repetir. I és clar, jo al veure'l així content tinc de dir-li amablement. A la tornada