Lletra: Fidelius – Bilitis – Música: Vicenç Pastallé – Joan Viladomat – Intèrprets: Pepeta Iris
I Jo sóc una modisteta, que m’agraden les sardanes i perxò les ballo sempre que la cobla toca al Park; d’entre el ram de modistetes, cap millor que jo punteja ni ningú sap moure els braços amb la gràcia que jo ho faig. Tots els joves que amb mi ballen, es distreuen quan me miren i el seu cor saltironeja com ocell engabiat; si n’hi fet d’il·lusions néixer donant sols una mirada o dient una paraula al que tinc al meu costat. Refrany Ai, modisteta, modisteta, solen dir amb veu estrafeta els que tinc al meu costat. Ai, modisteta, sardanista, es veu bé que ets una artista com cap mes se’n hagi vista ni al Turó ni al Iris Park. II D’encà que sóc sardanista, pretendents tics a dotzenes i ells pensant que haig d’escoltar-los, poc hi veuen de contents; mes jo estic alliçonada i les paraules escolto i tot quan sento que’m diuen no em fa ni calor ni fred. Sols un dependent del Siglo, que és xicot de gran pervindre, l’altra tarda va explicar-me sos amors, tant radicals, que jo, quan si soficada, li vaig dir: – Escolti jove la mamà viu a la vora i lo pot anar a parlar: Al refrany