SARDANA
A LA PRECIOSA I HONORABLE AGRUPACIÓ SARDANISTA PEP VENTURA
Lletra: Manuel Noël – Música: J. Lito – Intèrprets: Maria Conde
I La sardana que ha nascut a l'Empordà tot Catalunya l'ha volguda puntejà; puig ballar-la amb il·lusió no cansa mai perquè és la dança que tenim per nostre esplai. L'hermosa donzella - li diu al promès que com la sardana - al món no hi ha rès... Quan fan les ballades - no hi pot faltà el que's diu bon català. Tornada Cançó gentil, que alegres l'esperit, joliu recort ne guardo dins mon pit, ens plau sentir ta dolça i fora veru per tot arreu, puig Catalunya ben cofoia aque n'està... Fem rotllo tots plegats que a la plassa ja hi cabem i aixís agermanats a la Cobla seguirem... Si la sardana n'és la dança dels amors, ballant-la tots plegats, glatiran juntos tots els cors. II Molt joiosa al pit jo porto el meu lkramell, tant si l'ofrena ve d'un jove com d'un vell i acepto, si voleu, de més bon grat, quan de roselles i ginesta està format. Son flors catalanes - que'm plauen a mi, puig son de ma terra - que's tota un jardí per cims i per planes - per tot n'hi hà, un ramell quin goig que fà (A la tornada i prou)