www.cuplets.cat

info@cuplets.cat

LA ‘PERDUDA’

Lletra: Rossend LlurbaMúsica: Joan AulíIntèrprets: Guillermina Motta

I
Vaig nèixer del vici,
I cà la Manela
Un ball de pataco
De vora el Ninot,
Anava a les festes
Amb el Mitja Pela,
Un pinxo del barri
Que ho matava tot.


Castís era l’home
No hi ha que dubtar-ho
Tenia l’ofici
D’escura tintés;
Cert dia la poli
Va dur-lo a l’estaro
I d’aquell baranda
No hi sapigut més.


Sigué el meu capritxo,
L’amant de mon cor,
I ara em trobo sola,
Sens guia ni nord.


Tornada
Me diuen Perduda
Perquè sé estimâ...
Com del vici
Ja sóc una esclava
A mi tant em fa!


II
No sé, aquell baranda
Per mi que tenia
Que quan me clavava
Sos ulls assassins
Encara que un bati
Em donés cada dia
Per ell jo desfeia
Mon cor a bocins.

Que mai m’abandonis
Per una marcota;
Xalada li deia,
Donant-li el calé;
I així em contestava
No siguis bojota;
Les altres no valen
Ni un ful de planté;


Per ell jo trotava
Fent homes al moll,
I fins l’ajudava
En algun trencacoll.

A la tornada

III
Del món despreciada
Sentint-me a tothora,
Prou sé que en la vida
Sols cóc un rebrec;
Però al meu carinyo
No vull sé traidora
I per guanya quivis
Faré algún mossec.


Si logro salvar-lo
Sellem deseguida,
Abans que la poli
S’enteri de res;
Per veure el meu jambu
M’hi jugo la vida
Que fins maleeixo
Mentre ell està pres.


Si caic en la brega,
De mi es pensarà:
Sigué una perduda
De tant que estimà!

A la tornada

© 2020 www.cuplets.cat

Autor Anders Norén