CUPLET REALISTA
1922
Lletra: Rossend Llurba – Música: Joan Aulí – Intèrprets: Nitta-Jo – Guillermina Motta
I Vaig nèixer del vici, I cà la Manela Un ball de pataco De vora el Ninot, Anava a les festes Amb el Mitja Pela, Un pinxo del barri Que ho matava tot. Castís era l’home No hi ha que dubtar-ho Tenia l’ofici D’escura tintés; Cert dia la poli Va dur-lo a l’estaro I d’aquell baranda No hi sapigut més. Sigué el meu capritxo, L’amant de mon cor, I ara em trobo sola, Sens guia ni nord. Tornada Me diuen Perduda Perquè sé estimâ... Com del vici Ja sóc una esclava A mi tant em fa! II No sé, aquell baranda Per mi que tenia Que quan me clavava Sos ulls assassins Encara que un bati Em donés cada dia Per ell jo desfeia Mon cor a bocins. Que mai m’abandonis Per una marcota; Xalada li deia, Donant-li el calé; I així em contestava No siguis bojota; Les altres no valen Ni un ful de planté; Per ell jo trotava Fent homes al moll, I fins l’ajudava En algun trencacoll. A la tornada III Del món despreciada Sentint-me a tothora, Prou sé que en la vida Sols cóc un rebrec; Però al meu carinyo No vull sé traidora I per guanya quivis Faré algún mossec. Si logro salvar-lo Sellem deseguida, Abans que la poli S’enteri de res; Per veure el meu jambu M’hi jugo la vida Que fins maleeixo Mentre ell està pres. Si caic en la brega, De mi es pensarà: Sigué una perduda De tant que estimà! A la tornada Lletra publicada a: España Teatral i Cinematográfica Año II - Núm. 36 - Barcelona, 17 junio 1922