Lletra: Joan Misterio – Música: Cándido Larruga – Intèrprets: Amalia de Isaura???
Consulteu també LOS OJOS DE ESTANISLAO
I Un estudiant ja fa temps que'm treballa i quant em veu mai calla pintant l'amor ardent que per mí sent, i acostuma també a assegurar-me que vol enmaridar-me perque sols per mí viu, segons ell diu. A l'Institut fa la mar de campanes, perque té poques ganes d'apendre i d'estudiar i es vritat qu'es molt dur per la ciencia, prò es ell una eminencia en l'art d'estimar. Recitat: Ja ho crec! En qüestions d'amor el meu batixller es tot un catedràtic. Ell podrà no saber una paraula d'Historia d'Espanya ni d'Historia Natural, puig ja ho diu sempre: "Jo no estic per histories!" però en assumptes sentimentals es una notabilitat; El Tenerio i en Mir i Miró, comparats amb ell no son més que dos pàrvuls que apenes saben confegir. Per xò jo li dic sempre, caient-me la baba de satisfacció: Refrà: Ai, batxillê! Ai batxillê! la ciencia del carinyo tu la sabs molt bé, i aprop teu, amor meu, m'ilustro més que un membre del Ateneu. II Quan del taller plego jo cada dia, me'l trovo a la Granvia qu'està fent de puntal d'algún fanal, i enganxant-se'm del braç aleshores em porta a les afores pujant per Muntaner, el batxiller. Molt engrescat pel camí em diu qu'espera empendrer la carrera lluida de doctô i amb tantíssim anhel m'ho assegura que ja veig que procura fer-ne l'ampliació. Recitat: Això mateix! Ja fa temps que hi va al darrera de l'ampliació. Prò no sé pas què hi veu, si cada any me li claven un parell de carabaces pel cap baix. Es lo que jo li dic: "No hi pensis amb l'ampliació, que no estàs preparat." I ell me contesta: "No ho haig d'estar, panotxa! Ves si vols que t'ho demostri!" I dient això fa mourer els ulls d'un modo engrescador i fa correr els dits amb una velocitat de moticicleta capaça d'atropellar tot lo que trova pel camí. I jo, es clar! li haig de dir com sempre: Al Refrà Publicat a: Papitu Any X. Núm. 486 Barcelona, 27 març 1918