Lletra: Ignasi Iglésias – Música: Enric Morera – Intèrprets: Raquel Meller (juliol 1920, Eldorado)
I Cor vencedor, ple de feresa, per defensar la Llibertat, cantant amb foc "La Marsellesa", el meu amor m'ha abandonat. Abans d'anâ a la barricada, m'ha: "Adéu!... traïnt-lo el plor; i, tot besant-lo, enamorada, li he fet present d'aquesta flor. Tornada Mai el darrê! Defensa bé la teva causa justa i noble. Mentre viuré, t'esperaré, dolç estimat, cantant, com tu, l'himne sagrat: - Tots a les armes, fills del poble! El jorn de glòria és arribat! II Amb el neguit i l'esperança de veure'l mort o triomfant, tenia por, set de venjança, i orgull i tot del meu amant. Fins que, enardint-me la revolta, sentint els crits dels combatents, amb el cap alt, he anat resolta, al lloc mateix dels més valents. Tornada Com el primê defensaré la teva causa justa i noble. Mentre viuré la sang daré dolç estimat, cantant, com tu, l'himne sagrat: - Tots a les armes, fills del poble! El jorn de glòria és arribat! III Per entre el foc, com una boja, he dit, cridant que feia horror: - Germans! jo sóc la vege roja, que cerca amb ànsia el seu amor! I el veig estès, quasi sens vida; el veig que besa, mentre mor, aquesta rosa, tota humida... de sang vessada del seu cor! Tornada Ah! Jo també defensaré la teva causa justa i noble. Jo et venjaré... i et ploraré, dolç estimat, cantant, com tu, l'himne sagrat: - Tots a les armes, fills del poble! El jorn de glòria és arribat!