Paròdia de LA SEÑORA DEL PAQUETITO
Lletra: Joan Misterio – Música: Modesto Romero
I Era en Pep Semoleres gran sarauista, de foxtrots i de polques especialista; envelats recorria la llur persona no deixant mai la festa de Badalona. L'última volta que ell hi va anar de certa noia es va enamorar, una rosseta d'hermosa cara tan virginal, que si en Murillo l'arriba a veure la fa inmortal. Al ballar d'allò més junts amb ella en Pep va notar que li pujava al cap la sang, i engrescat, va veure que ella, amb emoció, sospirava bo i girant els ulls en blanc. Refrà Llavors va pensâ en Papitu, pitu, pitu: Aquí et guanyaràs la vida, jo m'aprofito. II ... Lletra publicada a: Papitu Any X. Núm. 506 Barcelona, 14 agost de 1918