Lletra: Rossend Llurba – Música: Manuel Tell – Intèrprets: Maria Conde
I Jo soc de l'Iris Park lo bò i milló, i hi vaig totes les festes a ballà, pro sols em produeix satisfacció si un xotis de debò m'hi puc marcà. De symmis i foxtrots, jo no en faig cas; m'agrada lo castís, ¡jo soc així! i un cas bastant curiós observaràs: ¡La música del jazz, en fa dormí! Tornada Com jo, castissa, no hi ha en cap part! Sé marcâ un xotis amb gracia i adrt. Ballant jo soc tot una artista La més sarauista de l'Iris Park ¡De l'Iris Park! II Com soc més catalana que en Cambó, les coses de la terra em van molt bé. Jo bec xampany de marca amb un porró i estimo de debò lo del terré. També la dansa nostra sé ballà i crec que en la sardana no lktinc preu; pro un xotis, que's també un ball català, m'agrada cimbrejà tal com veureu. (A la tornada) III Un novio m'ha sortit, betes i fils, que amb mi ha promès casar-se, si jo vull; pro com que ara els xicots son tant tranquils i se'n troben a mils que'ls falta un bull. Jo crec que lo milló és no ferne cas, i així pel xotis sols ens entendrem, i si tant insisteix li dic: Veuràs. Demà m'afeitaràs pro ara ballem. (A la tornada)
