Lletra: Joan Misterio – Música: Arcadi R. Berdiel – Intèrprets: Mercedes Serós
I A tothora el "Rompeolas" té un encant engrescador i és magnífic els diumenges d'aquests mesos de calor. Al matí alguna modista se'n hi va amb el seu promès i amb l'excusa d'anâ a missa en sortí el rosari ha pres. Ella porta brusa amb puntes que l'oreig fa voleiâ i ell, per veure si és de seda, vinga fer gasto amb la mà. Tornada Al "Rompeolas" - si hi aneu soles amb joves molt tremendos, "corridos" i atrevits; al "Rompeolas" us poden rompre la brusa o bé les puntes amb les puntes dels dits. II A la tarda aquelles roques són talment un formiguer; tot brenant-hi amb la família s'hi veu l'element obrer. Allavors els "Rompeolas" més que rê és un sindicat de la típica esqueixada amb el bacallà esquinsat. I amb el "novio" alguna noia que s'acosta massa al mar relliscant té una caiguda que mai més se'n torna alçar. A la tornada III A la nit tant si és diumenge com si és dia de treball, és preciós del "Rompeolas" passejar-se amunt i avall. Les parelles hi disfruten i només la lluna ho sab, pro la lluna és reservada i el que veu s'ho guarda al pap. Més a voltes "clissa" coses que li fan arrufá el nas i per no enrogir s'amaga d'algun núvol al "detrás". A la tornada. Lletra publicada a: Papitu 11 agost 1920
