Lletra: Rossend Llurba – Música: Càndida Pérez Martínez – Intèrprets: Raquel Meller – Ramoncita Rovira
I Sento l'ànima corpresa de neguit, que ha marxat, deixant-me sola, en Manelic i em fa por, que la justícia el pot trobà i agafar-lo per la mort d'en Sebastià. Pobra Marta; quina vida de dolor! Petiteta vaig trobar-me en la tristor de tení la mare cega, i per ella anant captant al portal de les esglésies mentre anava fent-me gran. La marona, de misèria va morí i orfaneta vaig passar per un molí perquè em dessin una almoina o bé em fessin treballâ, i en allí, com que era jove, va enganyar-me el Sebastià. D'allavors molta més pena va ferir-me de retop, que vaig veure que aquell home... Sols era un llop! Sols era un llop! II En esclava convertida de l'hereu, fins al cor que en mi glatia posà preu, i com que era per la Marta massa ric m'obligà a casar-me jo amb en Manelic. Oh! Quin fàstic que a mí em feia aquell pastor! Mes, en veure que em volia de debò, vaig convence'm que era un home gran i digne d'estimâ, i en la nit de nostres noces mon secret li vaig contâ. Manelic va perdonar-me aquell mal pas prô jurâ que es venjaria de l'audaç, i davant de tots els mossos del molí d'en Sebastià escanyant-lo com a fera mon ultratge va venjâ. I deixant la terra baixa va agafar-me tot de cop, exclamant, ple d'alegria: He mort al llop! He mort al llop! Publicació de lletra i partitura a: Ildefonso Alier. Editor de Música Desembre 1921 Lletra publicada a: España Teatral i Cenmatográfica Año I - Núm. 9 - 10 diciembre 1921