www.cuplets.cat

info@cuplets.cat

LA MULLER D’EN MANELIC

Lletra: Rossend LlurbaMúsica: Càndida Pérez MartínezIntèrprets: Raquel MellerRamoncita Rovira

I
Sento l'ànima corpresa de neguit,
que ha marxat, deixant-me sola, en Manelic
i em fa por, que la justícia el pot trobà
i agafar-lo per la mort d'en Sebastià.
Pobra Marta; quina vida de dolor!
Petiteta vaig trobar-me en la tristor
de tení la mare cega, i per ella anant captant
al portal de les esglésies
mentre anava fent-me gran.
La marona, de misèria va morí
i orfaneta vaig passar per un molí
perquè em dessin una almoina
o bé em fessin treballâ,
i en allí, com que era jove,
va enganyar-me el Sebastià.
D'allavors molta més pena
va ferir-me de retop,
que vaig veure que aquell home...
Sols era un llop!
Sols era un llop!

II
En esclava convertida de l'hereu,
fins al cor que en mi glatia posà preu,
i com que era per la Marta massa ric
m'obligà a casar-me jo amb en Manelic.
Oh! Quin fàstic que a mí em feia aquell pastor!
Mes, en veure que em volia de debò,
vaig convence'm que era un home
gran i digne d'estimâ,
i en la nit de nostres noces
mon secret li vaig contâ.
Manelic va perdonar-me aquell mal pas
prô jurâ que es venjaria de l'audaç,
i davant de tots els mossos
del molí d'en Sebastià
escanyant-lo com a fera
mon ultratge va venjâ.
I deixant la terra baixa
va agafar-me tot de cop,
exclamant, ple d'alegria:
He mort al llop!
He mort al llop!


Publicació de lletra i partitura a:
Ildefonso Alier. Editor de Música
Desembre 1921

Lletra publicada a:
España Teatral i Cenmatográfica
Año I - Núm. 9 - 10 diciembre 1921

© 2024 www.cuplets.cat

Autor Anders Norén