I
Vaig veure'l un dia
passant per la Ronda
posant-me, al mirar-lo
d'allò més catxonda.
I com una fava
em queia la bava
Va dir-me: - Castiça,
t'invito, i no és broma,
per arrambar l'àpit,
a anâ a "La Paloma". -
I vaig acceptar-ho,
per què haig de negar-ho?
Tornada
Un cop hi vam ser,
tot ballant una havanera entusiasmats,
vam fê un bon paper,
prô de goma, doncs estàvem enganxats.
I el molt ull de poll,
treballant la cama dreta i el genoll
de quin modo em féu suar que en acabar
molt mullada em vaig trobar.
II
En sê a la mitja hora
digué, amb alegria:
- Amb tu a cân Masquefa
que bé ho passaria. -
I els ulls li saltaven
i li espurnejaven.
A mi va posar-se'm
la pell de gallina,
dient-li: - M'agrada
la teva combina,
i entrant per la Ronda,
de cap a la fonda.
Tornada
Un cop hi vam ser,
tot besant-nos bojament entusiasmats
vam fê un bon paper,
prô de goma, doncs estàvem enganxats.
Mes cal confessar
que aquell dia una altra goma es va trencar
i d'allò més espantada, jo, en sortî,
deia: - Què serà de mi?
III
Un dia va dir-me:
- Ja veig lo que et passa,
doncs nota, preciosa,
que et poses molt grassa.-
I jo, bastant trista,
baixava la vista.
- Es teva la culpa -
va dirme el pastera; -
perquè no et posaves
d'un'altra manera! -
I per il·lustrar-me
a un cau va portar-me.
Tornada:
Un cop hi vam ser
el clatell va mossegar-me ell amb delit
i quin bon paper
vaig fer jo, dant-li l'esquena aquella nit.
I ell deia, entretant:
- D'aquest modo ho hem de fer d'aquí endavant;
Ja veus, doncs, videta meva, amb lo que faig,
que al darrera sempre et vaig.
Lletra publicada a:
Papitu
14 abril 1920