Lletra: Mayet – Música: Francesc Payàs – Intèrprets: Goyita
I Els monuments tothom va a seguî; la farigola els carrers embauma; ja he anat al Pi i a Sant Agustí... només em falta el "Forn de Sant Jaume"! Al entrâ al Pi m'ha dit un senyô dels de copa alta i llarga levita: - No sent els càntics de la Passió?... Doncs... per passió la que vostè incita! - Jo, dissimulant, fujo entre la gent, però ell, tot galant, em segueix dient: Tornada - Barcelonina, fina joguina que a seguir vas els monuments, que bé t'escau la mantenilla!... quina careta fas de santeta quina carona d'àngel que tens!... II Per més que'ls ulls baixo amb devoció i ensenyo el llibre i fins els rosaris no sé que'm troben d'engrescadô que, al passâ els joves fan comentaris. Per llâ a câl Bisbe passa un rient i em diu amb aires de picardia: - Ai, si vostè fos un monument, quina candela que li duria!... - Jo, vinga enrogî!... I ell, impertinent, vinga repetî a cada moment: A la tornada III Dins de l'església, un militaret que feia estona que m'ullprenia, vinga fer senyes amb el peuet potser per veure si m'hi entenia. Tota indignada me l'he mirat i he dit, signant-li el vestit de gala: - No vui gerreros al meu costat que duguin l'arma...a la funerala! - ell ja m'ha comprès, prô, perxô, ha insistit i, acostant-se'm més, baix-baixet m'ha dit: A la tornada Publicat a: La Esquella de la Torratxa. 'Cuplets inèdits' Any XLII. Núm. 2145 Barcelona, 16 d'abril de 1920