Consulteu també: A LA PORTA DE BETLEM
I Era un jove, pavero i simpàtic que cada diumenge em trobava i ballant els fox-trots i altres coses per fer-me contenta pessics em clavava. Una tarda en que el dits varen córrer va logkrar capgirar-me el magí i en sortir, a la porta, va dir-me: - No siguis esquerpa, apa, vine amb mi. Tornada Aquell dia, a la porta de cân Prim vaig besar els seus llavis amb ardor. I en sortir, ullerosos i contents va jurar 'ser etern el nostre amor. Publicat al Papitu. El couplet del Papitu. 1 desembre 1920