Lletra: Joan Misterio – Música: Joan Viladomat – Intèrprets: María Conde – Pepeta Iris
I Tú, que n'ets del mal l'essència i que no tens consciència, de boja am tractes ara; si que ho sóc des d'aquell dia que, cega, amb tu fugia, abandonant la mare. Tan i tan van transtornar.me les paraules que em vas dir, que elles mateix que una arma varen mon cor ferír. Pobre mare abandonada! greu dolor la va minar; vaig ser una filla malvada que a la desgraciada la mort va causar. Tornada Boja vaig ser perquè et volia, boja pel teu amor traidor i ara d'aqueixa bogeria mofa tu en fas, sens compassió. II Saps que viu un fill que és nostre, i d'àngel el seu rostre contemplo, embaladida. ...