Lletra: Lusiñan – Bilitis – Música: Antoni Castells Casas – Intèrprets: ???
I En el cor d'una muntanya que és tota ella un pom de flors hi ha una cova misteriosa coneguda dels pastors. Com de dins és molt frescoia i molt gran la solitud, no són poques les parelles que allà hi cerquen la quietud. Tornada A la cova del diable - teniu compte, no hi aneu que l'amor el pinten cego - i ensopega a tot arreu i allà és tanta la foscúria - que un s'hi perd i no s'ho creu. II Són els bancos de les parelles amples caires de pedram que una molsa verdolenca de temps ha va encatifant. Com la cova és de fondària i el seu fons desconegut, no són poques les parelles que allà dintre s'hi han perdut. A la tornada III Coses rares n'han contades les parelles que allà hi van que d'entrar-hi és cosa fàcil de sortir-ne no n'és tant. Que el dimoni a les parelles una trampa els hi ha parat, i de moltes fins se'n conten que embruixades hi han quedat. A la tornada