www.cuplets.cat

info@cuplets.cat

AI, ANTONET!

Consulteu també ELS TRES TOMBS

I
Els voltants de l'església de Sant Antoni
plens estaven de públic que feia el nas,
arribant els Tres Toms al cap d'una estona
i més tou jo hi anava que un matalàs.
Perla es deia la mula que jo montava
i per cert que l'ullet li va fê un cavall,
que estirant-se-li tot l'animal semblava
un tramvia amb el troley cap per avall.
Em clissava la "Pels" des d'un tercer pis
i li veia el forat, ves quin compromís!
el forat de la mitja, i amb emulsió
va dî en veure'm tan curro i engrescadô:

Tornada:
Ai Antonet dels meus ulls!
rei dels Tres Toms, que ets guapot;
tinc un tortell que serà
ai!
tan sols per tu, lladregot,
lladregot.

II
Com que el sant celebrava, mal m'està el dir-ho,
a una fonda de sisos la vaig portâ;
jo, després de l'arròs dos ous em vaig pendre
i la "Pels", de pechuga com s'atipà!
Entre el vi de quaranta i l'afartanera,
marejats, ens posàrem tots dos com nous,
arribant ella a treure allà la pechuga
i jo lo que vaig treure van sê els dos ous.

En sortir cap a casa la vaig portar
i jo amb ella, de tronc, em vaig desbocar;
de moment s'hi oposava, mes ella al fi
ja millor s'hi posava, dient-me així:

Tornada.

III
A la nit vaig anâ a fregar l'all amb ella
i jo feia tan goig que quan vaig entrar,
admirat, li va caure la trompa a un músic
i un dels altres la trompa li va fê alçar.
Ella i jo no vam perdre ni una tocada
i per cert que en un tango molt cançonê,
tot ficant-me la mà a la butxaca, em deia:
- Creu que aquesta és la pessa que em va més bé.
Després vam anâ a fê un xic de ressopó
i, en sortir, de cansat, m'arronsava jo,
prô ella em deia: - Prop meu no puc consentî
que a tu res se t'arronsi - afegint així:

Tornada.

Lletra publicada a:
Papitu
21 abril 1920

© 2021 www.cuplets.cat

Autor Anders Norén