¡Y ES EL TRANVIA!
Lletra: Joan Misterio – Música: I. Casamoz – Intèrprets: Pilar Alonso – Linda Vera – Núria Feliu
I Els tramvies d'en Foronda van farcits de ciutadans; semblen lates de sardines...ambulants. Els dels banys, com els de Gràcia i els de circumval·lació, van tan plens, que tots s'hi ofeguen...de calor. Sobretot les plataformes, són fornals al roig més viu i si hi van xicots i noies, reforonda quin caliu! En cada una sempre hi ha, entre xics i grans, vint persones i un parell de guàrdia urbans. Tornada Si passo molt distreta per la via, quan a tornar la feina vaig o en vinc i sento la campana del tramvia, quin sobresalt que tinc, que tinc, que tinc, que tinc, que tinc; i és el tramvia! II Fer viatges en tramvia, és la mar de pintoresc, i el que tot sovint hi puja... ja està fresc! L'ull de poll un ós trepitja, us insulta el cobradô, i els diners us pren un Raffles... d'ocasió. Mai se sap si ha de baixar-se pel davant o bé al revés i ja arrenca quan a terra hi teniu un peu només. així és, que de l'elèctric, quan baixeu tots teniu al cementiri l'altre peu. Tornada III Fan desgràcies el quaranta i el disset i el vint-i-nou i fins el de la Creu Roja...vès si es prou! ... Lletra publicada a: Papitu 15 setembre 1920
¡Y ES EL TRANVÍA!
I Los tranvías de la corte - tan repletos suelen ir, que el hacer un viaje en ellos - es sufrir. Los que van a las afueras - como los del interior, por los llenos, achicharran... - de calor. Y de tantas apreturas - se aprovecha algún galán, que al hallarse entre señoras, - manipula con afán. En cualquier tranvía siempre al parecer cien personas y un guindilla suele haber. Refrán Si distraída paso por la vía bien de Alcalá, Mayor o Antón Martín, y oigo la campanilla - del tranvía, me llevo un susto atroz; - tilín, tilín, tilín, ¡y es el tranvía! II En tranvía es pintoresco - por las calles circular y aviado está el que siempre... - lo ha de usar. Uno os pisa los juanetes, - os insulta el cobrador y el dinero os roba un Rafles... - con primor. ...