¡NIÑA TEN QUINQUÉ!
Lletra: Joan Misterio – G. Pujol – Música: Joan Camprubí – Intèrprets: Maria Conesa
I Sóc batxillera i em quedo encantada mirant les coses dels aparadors avui mateix he vist en un de Gràcia les lligacames més maques del món. De prompte un vell acostant-se'm murmura: T'agraden maca? Ja ho crec de vritat. Te les regalo si vols... Moltes gràcies! Prô jo mateix te les haig de posar... Per qui m'ha pres li he contestat Vaja un vell verd més descarat. Tornada Ja cal les noies que vigilem quan totes soles pel món anem Perxò la mama sempre m'ho diu Nena el cap viu. II Dalt d'una escala collia cireres en una torre que tenim fa temps i el meu promès amb goig, mirava en l'aire, tot vigilant-me perquè no caigués. - Que són vermelles les de dalt de l'arbre, ves d'agafar-les, hermosa - deia ell. - Fora d'aquí, que t'has pensat? No he vist xicot més descarat! (Tornada) III Vaig'nâ a les festes de Vilatorrada i allà va treure'm un jove a ballar, de tots els més gomós de la colònia, prô el ball semblava talment un repàs. - Que empentes donen! - tot era dî el murri i a tort i a dret m'anava apretant. - Ja es veu - vaig dir-li - que n'és de la goma, perquè li agrada'nar molt encastat. I el vaig plantar dient al xicot: - Arri d'aquí, descaradot! (Tornada)