I
Jo vaig naixe a Lleida,
jo sóc la Rosita,
i sóc tant bufona
que se'm sol·licita.
Sóc més esquifida
que una figureta
i la meva boca
mireu que és estreta.
En l' Iris Park vaig ê
la reina del local
fent bellugâ el cendrê
i l'espina dorsal.
Allà vaig tanquejar
i a tots, veient-me a mi,
desitjos de ballar
els hi vaig fer venî.
I tot el públic badava
veient lo mòlt que arrambava;
fins en Tolosa, que ho veia,
a cau d'orella així em deia:
Refrà
Côm te doblegues, Rosita!
Amb quina gracia remenes!
Creu que per ser tant petita
ai! tens mólta sang en les venes.
II
Ja no vaig a l'"iris",
ja porto sombrero
de vellut de seda
i amb un gran plumero.
Les botes que gasto
són de cabritilla
i alterno amb els pollos
aque estàn bé d'ermilla.
En l' "excelsior Billar"
quan ballo l'argentí
m'hi gronxo sens parar
com en un balancí.
I entre el cubano i jo,
que fem un bon pendant,
causem gran sensació
en tot el restaurant.
I em diu, mirant-me un bon rato
amb ulls de foc, el mulato:
- Si sóc el Prince..de rango,
tu ets la princesa del tango.
Refrà
Cóm te doblegues, Rosita!
Amb quina gracia remenes!
Creu que per ser tant petita
ai! tens mólta sang en les venes.
PAPITU
01 desembre 1915