JOSEP PARERA
BARÍTON
ANYS D’ACTIVITAT ARTÍSTICA
1916 (juny: Teatre Còmic, Paral·lel/Barcelona) – 1917 – 1920 (abril: Teatre Victòria, Paral·lel/Barcelona) – 1922 (març: Salón Cine Boheme, Barcelona)
EL DILUVIO – 24 novembre 1922
DEL TEATRO LÍRICO CATALÁN – EL BARÍTONO PARERA SE DEFIENDE
Acerca de “La Gata Maula”.- El popular y aplaudido barítono José Parera nos reuga la publicación de la siguiente carta: “Jo, el més humil dels artistes catalans, condolit per tantes i repetides humil·liacions, em permeto exposar una queixa al públic, en contra d’aquests senyors que amb l’intent de combratre a l’Empresa del Teatre Líric Català, involucren els meus interessos tractant de perjudicar la obra lírica en tres actes “La Gata Maula”, que jo amb la major bona voluntat vaig adaptar a l’ambient barceloní.
Tracten de desmostrar els aludits senyors que és una arbitrarietat lo que comet la esmentada Empresa al representar en el teatre Tívoli “La Gata Maula”, essent, com és, una obra d’autor estranger. I sols per això les emprenen contra nosaltres, sense volguer coneixer que está traduída i adaptada a les nostres costums, que és moral el seu argument i que, demés, interessa i diverteix.
No obstant, en el supost de que el Teatre Líric Catalá degué ésser de la exclusiva dels “catalans” i per a “catalans”, per creure-ho així aquests senyors que, en el meu entendre, ridiculitzen als catalans que tenim una opinió més enlairada de tota manifestació d’art, qué diran, dons, d’un Palau de la Música Catalana en el qual s’hi executen produccions musicals d’autors estrangers i d’un teatre catalá (Romea) on els més significats escriptors catalans donen a conéixer totes les temporades obres estrangeres per ells traduídes?
Tot aixó ha passat per alt d’aquests senyors, i han esperat a que l’actual Empresa del teatre Tívoli es decidís a posar “La Gata Maula” per a manifestar el seu agravi, i quan jo creia que el meu noble intent de traduir i adaptar a les nostres costums la susdita obra seria ben acollit, sens concerdir-me; però lluny d’aixó les han emprés despiedadament contra mí.
Ja suposo que la meva queixa molestará a alguns senyors; peró entre callar lo que sincerament opino o parlar amb tota franquesa, he optat per l’últim.
Agraint-li molt, senyor director, la publicació d’aquestes lletres s’ofereix de vosté atent i afectíssim s.s.q.e.s.m. Josep Parera.