SERAFÍN, GALOPÍN
Lletra: Vicenç Andrés Llobet – Música: Joaquín Zamacois – Intèrprets: Pilar Alonso
1920
Consulteu també L’ESCOLÀ ENTREMALIAT, L’ESCOLA…BRUT i EL MONAGO CRISPINITO
I
De l'església de Sant Cosme
de Molló de Massanet,
sóc, per tots els feligresos
el volgut escolanet.
Els matins els crido a missa,
toco, els vespres, a sermó,
i les noies vénen totes
a escoltar-lo en devoció.
Dòminus tecum, kyrie eleison;
diu en la missa, mossèn Anton!
Jo, que l'ajudo, amatent:
Glòria in excelsis. Jesús Amén!
Tornada
Escolà, ratapà,
sol cridar-me la quitxalla.
Escolà, ratapà,
menja rates per sopâ.
L'escola de Molló
per sopar no menja rates,
L'escolà de Molló
sopa amb el senyor rectó.
II
Per coneixe a la beata
ja he trobat la solució;
li presento la safata
quan està amb més devoció
Si no paga la cadira
que és ferventa és ben segú,
i si no paga i sospira
és que allí hi espera algú.
Moltes vegades l'escolanet,
perduda l'esma o estan distret
passa la capta pel Sagrament,
i es queda els cèntims. Jesús Amén!
A la tornada
III
De tota la rodalia
de Molló de Massanet,
el qui té més picardia
diuen que és l'escolanet.
I és perquè sóc dels promesos
missatger fiel guardador,
i els secrets dels qui s'estimen
no els sap ni el senyor rector.
Orate frates, kirie eleison!
quan se'n enteri mossèn Anton,
per castigar-me l'atreviment
pobres orelles! Jesús Amén!
A la tornada
