LA MAGDA

CUPLET PARÒDIA

Consulteu també AMORÍOS DE ANA

I
La Magda era una noia
preciosa com un sol
que va fer de cotillaire
al carrer d'en Petritxol.
Prò un dia la xicota
Lofici abandonà,
sent un jove molt tenorio
el que la va emancipâ.
I des d'aquell instant
li deia el seu aimant:

Refrà
Magda, no tornis al tallê.
Magda, jo mai t'oblidaré.
Magda, preciosa Magda,
del teu amor l'esclau seré.
Magda, si tu em sabs estimar,
Magda, no hauràs de treballar.
Magda, genti i bella,
amb mí viuràs
i l'ofici deixaràs.

II
Al cap de quatre mesos
l'aimant s'en va cansar
i la vida regalada
de la Magda es va estroncar.
Mes ella, espavilant-se
per continuar la sort
va lograr fê una conquista
una nit al "Lyon d'Or".
Ell era un extrangê
molt ric que li digué:

....

Publicat a:
Papitu
Año X. Núm. 467
Barcelona, 14 novembre 1917