I
Jo sóc una romàntica
perdudament histèrica
i em fan la seva víctima
les emocions patètiques.
Visc enamoradíssima
d'un noi de cara p'al·lida
prô em fa patî el molt bútxara
d'una manera tràgica.
Recitat:
Doncs és inútil que jo vessi damunt d'ell una pluja de mirades tendres. Res: es queda com si sentís ploure. Ai! pobra de mi, que és trist estimar i no ser corresposta!
Tornada
Jo per Santa Escolàstica
faig la festa onomàstica,
prô és un nom poc poètic
i em faig dir Beatriu.
En sóc tant de quimèrica,
que estic molt cadavèrica,
i el millor dia em temo
morir de viu en viu.
II
Tinc aficions artístiques
i sobretot poètiques
i amb una estilogràfica
jo escric sonets i dècimes.
També sóc filharmònica
morint-me per la música,
i quan toco el gramófono
tothom diu que sóc l'única.
Recitat:
Principalment els valsos sentimentals d'En Worsley i els versos d'En Campoamor em transporten a les regions etèries. I és que tinc un cor més sensible que les balances d'un apotecari. Les punxades que em costa, el meu amor!
(Tornada.)
III
Somnia la meva ànima,
fantàstica i excèntrica,
que em rapti un aristòcrata
i se m'emporti a Amèrica.
Doncs veig, apuradíssima,
que el noi de cara pàl·lida
no es vol casâ, oh sort pèrfida!
i és fred com una làpida.
Recitat:
I jo m'estic fonent com una espelma foradada. Déu meu, per què m'heu dat una ànima tan novel·lesca, si ja no hi ha donzells en cavalls blancs que em puguin robar a la llum melancòlica de la lluna? Ara els galants passen en automòbil, i, lo que és pitjor, passen volant!
(Tornada.)
Lletra publicada a:
Papitu
14 juliol 1920