Consulteu també: PIDE!…
I No arribo a comprendre si és cert que m'estimes com mai en ta vida dius que estimaràs..., perquè, demanant-ho de bona manera, no em treus mai de casa i amb altres te'n vas... Jo sé, no m'ho neguis, que tu tens querida, prô no puc entendre per què fas això... Deixa aquesta meuca, no siguis primales, que el gust que ella et dongui te'l donaré jo... Refrà: Nasi... ja saps, nano, que sóc teva! Nasi... no m'enganyis, vida meva! I si me l'has d'aixecar..., fes-ho, Nasi, de manera que amb mi bé puguis quedar! II Ja veus de quin modo jo, tan resignada, mentres tu te'ls gastes i fas el ningú, m'estic a la sala, rebent... les visites, i els guanyo contenta perquè són per tu... Ja veus, vida meva, que res t'escatimo, que sóc una esclava...que fa el que tu vols! Només et demano...si és ben poca cosa!... que siguis un home...quan ens quedem sols!... Al refrà III Perquè saps de sobres que no puc deixar-te, que sense tu aliento jo em moro de fred..., de mi t'aprofites i abuses d'un modo que per 'ser un home...vaja, no hi ha dret! Jo et passo i m'agrada que siguis corrido, que tiris de veta i et gastis un ral... prô no puc passar-te que amb els meus t'engresquis i em vinguis a casa...fet un hospital!... Al refrà Lletra publicada a: Papitu Any XVI. Núm. 750 Barcelona, 1 agost 1923